Programa Seguretat - [08.11.2007]

Javier Solana i Mary Kaldor dialoguen sobre seguretat humana a Madrid

Javier Solana i Mary Kaldor van debatre sobre el compromís de la Unió Europea amb la doctrina de la seguretat humana en un seminari celebrat al Centre Superior d’Estudis de la Defensa (CESEDEN). Organitzat per la Fundació CIDOB i el Centre for the Study of Global Governance (LSE), el seminari va propiciar la presentació de A European Way of Security, el segon informe del Grup d’Estudis de la seguretat humana.

Javier Solana, alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea, va qüestionar l’obligatorietat que totes les operacions de la UE siguin supervisades per un civil, ja que de vegades els comandaments militars també poden ser apropiats, sobretot en la direcció d’operacions tant militars com mixtes sobre el terreny. Per a Solana, el context en el qual s’emmarquen les operacions civils i militars de la UE és tan ambigu que fa que sigui necessària una aproximació flexible al conflicte. És a dir, ni les aproximacions solament teòriques ni les aproximacions solament pràctiques permeten elaborar un model perfecte que pugui ser implementat amb èxit. Solana, que va assegurar que qualsevol model ha de poder passar “de la teoria a la pràctica i de la pràctica a la teoria”, va reafirmar el seu compromís amb l’agenda de la seguretat humana, tot i que amb puntualitzacions.

La presentació de l’informe va anar a càrrec de Mary Kaldor, directora del Grup d’Estudis sobre la Seguretat Humana, que va instar la UE a definir “una forma pròpiament europea de fer seguretat com a agenda alternativa per afrontar les qüestions de seguretat global”. L’informe presenta sis principis bàsics de l’enfocament de la seguretat humana, entre els quals destaquen la primacia dels drets humans, un enfocament ascendent i el multilateralisme efectiu. Segons Kaldor, totes les missions exteriors de seguretat de la UE, fins i tot les que impliquen l’ús de la força militar, haurien d’estar sota comandament civil ja que, d’aquesta manera, s’aconseguirà una millor planificació i reconstrucció postconflicte.

D’altra banda, el Govern espanyol va evidenciar el seu compromís amb la seguretat humana en les intervencions de Bernardino León, secretari d’Estat de Política Exterior; i de Luis M. Cuesta, secretari general de Política de Defensa. D’una banda, León va assenyalar que el compromís d’Espanya per la doctrina de la seguretat humana es materialitza en “l’Aliança de Civilitzacions i en la defensa del multilateralisme com a elements essencials de la nostra política exterior”. De l’altra, Luis M. Cuesta va subratllar la necessitat de disposar de nous mecanismes i de reforçar la cooperació i la coordinació per ser més eficients en la resolució de conflictes. En aquest sentit, Cuesta va destacar que tant la presència espanyola a l’Afganistan com la Llei de Defensa Nacional de 2005 busquen una major cooperació entre militars i civils, un dels pilars de la seguretat humana.

Al seminari també es va avaluar el compliment dels principis de la doctrina de la seguretat humana en algunes de les missions civils i militars en les quals participa la UE. Com a conclusió, el Grup d’Estudis de la Seguretat Humana va proposar a la Unió Europea i als seus Estats Membres donar suport a una declaració pública de compromís amb els principis de la seguretat humana, com també adoptar els esmentats principis com a marc estratègic per al desenvolupament de les missions de la Política Europea de Seguretat i de Defensa.

A més dels noms ja esmentats, la jornada va comptar amb la participació de Klaus Reinhardt, excomandant de l’OTAN a Kosovo; Senad Sabovic, de l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa); i Denisa Kostovicova, Mary Martin, Kirsten Shulze i Yahia Said, de la LSE (Centre for the Study of Global Governance).