Programa Migracions - [30/05/2007]

Les comunitats immigrades d’Europa de l’Est a Espanya

El Programa Migracions de la Fundació CIDOB va organitzar un seminari en què un grup d’experts van analitzar els fluxos migratoris entre l’Europa Oriental i Occidental, amb una especial atenció als processos d’integració de les comunitats de l’Est a Espanya.

Entre els ponents de la jornada van destacar Joaquín Arango, director del Centro de Estudios sobre Migraciones y Ciudadanía de la Fundación Ortega y Gasset; Pitr Kazmierkiewicz, investigador del Programa Migracions del Polish Institute of Public Affairs; Manuel Pombo, cap de Missió a España de l’OIM (Organització Internacional per a les Migracions); Anna Bleahu, investigadora de l’Institute for Research of Quality of Life de la Romanian Academy; Ruth Ferrero, professora tutora de Ciència Política de la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia); i Marek Okolski, director del Center for Migration Research de la Universitat de Varsòvia, entre altres.

En la conferència inaugural, Joaquín Arango va identificar les diferents Europes de la immigració, i va assenyalar els reptes de construir una política d’immigració comuna quan les necessitats, les percepcions i les trajectòries migratòries dels Estats Membres són tan diferents.

En la sessió sobre fluxos de l’Est a l’Oest, Piotr Kazmierkiewicz va posar Polònia com a exemple paradigmàtic de la immigració de l’Est. Aquesta immigració, en general, arriba a noves destinacions de l’Europa més occidental, a causa principalment de les diferències de rendes entre els diferents països de la UE i també dels programes de treball temporal de molts països occidentals. Kazmierkiewicz va insistir que malgrat que Polònia encara no és un país atractaiuper a la immigració, ja existeixen fluxos menors d’immigrants procedents de països veïns i d’immigració irregular procedent d’Àsia. El repte per als països de l’Est és, com en el seu moment va passar amb els països del sud europeu, ser capaços d’atreure els immigrants més qualificats i incentivar el retorn de la mà d’obra poc qualificada per incrementar les expectatives de desenvolupament i creixement del país.

Per la seva banda, Manuel Pombo va assenyalar la importància de les migracions en els processos de transformació econòmica i va destacar la capacitat d’atracció, per a la immigració de l’Est, dels mercats de treball de l’Europa del Sud: dinàmics i basats en mà d’obra poc qualificada. En els fluxos Est-Oest, va destacar el risc d’exclusió social de col·lectius com el dels gitanos romanesos i la vulnerabilitat d’alguns col·lectius de l’Est davant el tràfic de persones per a la seva explotació laboral o sexual.

Més tard, Ana Bleahu va exposar les principals característiques de la immigració romanesa a Espanya, i va destacar la circulació que es produeix entre aquestes. També va destacar la importància de les xarxes familiars o socials en l’èxit del projecte migratori.

Ruth Ferrero va assenyalar que els països de l’Est comparteixen valors i elements culturals amb els seus veïns occidentals i també un individualisme notable. Amb relació a les moratòries a la lliure circulació dels nous socis, va assenyalar que la de 2004 no va suposar fluxos massius cap a Irlanda, Regne Unit i Suècia (els únics que no la van signar). No obstant això, segons Ferrero sí que va generar un efecte de desviació cap als esmentats països. Per la seva part, l’acadèmica va criticar que la moratòria de 2007 hagi respost més a raons d’ordre intern dels països membres que a la realitat dels fluxos migratoris.

Per la seva banda, Miguel Pajares va descriure l’entrada, residència i incorporació social i laboral dels col·lectius de l’Europa Oriental, principalment el col·lectiu romanès. Va afirmar que la immigració romanesa pot decaure a curt termini i que es pot produir un flux de retorn important que afectaria notablement diferents sectors de l’economia espanyola.

Posteriorment, en una sessió sobre Participació cívica i social, Diana Dinu va assenyalar les dificultats que la població romanesa ha tingut per accedir al dret de vot en les últimes eleccions municipals i va criticar la necessitat d’un requeriment exprés de voluntat per poder votar. Dinu també va evidenciar la seva preocupació per la possible politització que poden patir les associacions d’immigrants.

A continuació, Miguel Fonda va descriure el paper de les associacions d’immigrants en el coneixement mutu entre la societat d’acollida i els nouvinguts, a més de la integració social dels immigrants.

La participació i integració dels europeus de l’Est al mercat de treball espanyol van centrar les aportacions de l’última sessió.

Mónica Ibáñez va assenyalar que la llei d’estrangeria i l’existència d’un mercat de treball informal explicaven el volum d’irregularitat de la immigració a Espanya, i va apuntar que la subocupació de treballadors qualificats suposava una pèrdua per als països d’origen, però també una pèrdua de capital humà als països de destí.

Per la seva banda, Eugenia Markova va apuntar les característiques principals de l’emigració búlgara, que a Espanya es caracteritza per tenir un nivell educatiu mitjà i entra al mercat de treball a través de la construcció o del servei domèstic.

En aquest sentit, Rafael Viruela va assenyalar que, en general, la immigració procedent de l’Est es concentra en nuclis rurals de dimensions mitjanes, on tenen menys oportunitats per trobar treballs qualificats però més avantatges socials.

Finalment, Marek Okolski va explicar a la sessió de clausura els principals períodes migratoris a Europa des de 1945. A partir de 1988 i, amb major èmfasi des de 2004, l’Europa Central i Oriental han esdevingut un nou escenari migratori a Europa. Okolski va afegir que malgrat els temors, la regió no s’ha convertit en l’origen de fluxos massius cap a l’Oest i, en termes d’e-/im-migració, l’heterogeneïtat és una de les característiques d’aquesta regió.

>> Veure programa complet (pdf 106kB)

---