Programa Mediterrània - [14.05.2008]

Turquia i la Unió Europea: és la Unió qui acaba decidint

El dia 8 de maig, en vigílies de la celebració del dia d’Europa, la Istanbul Kültür Univerity va organitzar un seminari per analitzar com està avançant el procés d’adhesió de Turquia a la UE, quins actors afavorien o obstaculitzaven aquesta integració i quins elements caracteritzaven el debat sobre aquesta qüestió en diversos Estats Membres.

El coordinador del Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB, Eduard Soler, va participar en aquest seminari amb una ponència en què va explicar els diferents factors que condicionen i determinen la posició de les institucions europees i dels Estats Membres davant l’adhesió turca. Soler va argumentar que entre el 1999 i el 2004 estàvem davant d’un cercle virtuós: la UE oferia una perspectiva d’adhesió que feia que els governs turcs portessin a terme reformes i això afavoria que la UE oferís incentius cada vegada més atractius. No obstant això, des del 2005 la situació ha canviat i ni la UE ofereix un horitzó europeu tan nítid per a Turquia ni el Govern d’aquest país està duent a terme les reformes al ritme desitjat.

Amb tot, Soler va afirmar que les reformes que faci Turquia seran, com fins ara, una condició necessària però no suficient. L’element determinant serà, en canvi, els canvis polítics en el si de la UE ja que aquests han comportat i continuaran comportant apreciacions diferents sobre la conveniència d’integrar o no Turquia a la Unió. En altres paraules, tot i que les reformes polítiques i econòmiques siguin importants a Turquia, la pilota continuarà a la teulada de la Unió.

Juntament amb la ponència de Soler, aquest seminari va comptar amb la participació de Tamer Koçel, rector de la Istanbul Kültür Univerity, Bianca Kaiser, professora en aquesta mateixa Universitat, Chris Rumford, de la University of London, Dorothée Schmid, de l’IFRI de París, i Ayhan Kaya, de la Universitat de Bilgi. A la llum de les seves intervencions i dels debats que es van generar, es va constatar que no existeix un sol debat europeu sobre la qüestió turca i que és fonamental analitzar com s’estructuren els debats en els estats que componen la Unió Europea.