Programa Mediterrània - [27/05/2008]

Defensors de drets humans magribins es reuneixen a CIDOB

Sota el paraigua d’Elcàlam, Comitè de defensa dels drets humans al Magrib, la Fundació CIDOB va reunir el dia 21 de maig activistes magribins de defensa dels drets humans amb els seus homòlegs catalans. A més de representants de diferents ONG catalanes, representants d’administracions públiques com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat o la Diputació de Barcelona van acudir a la segona edició d’aquesta convocatòria. L’any 2007, la Fundació CIDOB ja va col·laborar amb Elcàlam en l’organització de la primera edició d’aquestes trobades.

El denominador comú de totes les intervencions dels activistes magribins va ser la crida a la societat civil europea per tal que s’impliqui molt més en la defensa dels drets humans al Magrib. Segons van subratllar, els governs de la UE no són prou ferms a l’hora d’afrontar aquest repte.

Khadija Ryadi, directora de l’Associació marroquina de drets humans, va reclamar al Govern marroquí una millor aplicació dels tractats i convencions internacionals en matèria de drets humans signats pel Marroc. El gran escull per a un millor desenvolupament de l’Estat de dret al Marroc, segons Ryadi, és la manca d’independència del poder judicial. A més, va afegir un nou tema de debat en aquest àmbit, que és la falta de drets dels immigrants, per als quals Marroc és un important país de trànsit. Semir Ben Amor, membre del Comitè de suport als presos polítics a Tunísia, també va posar èmfasi en la manca de garanties jurídiques a l’hora de defensar la llibertat política i d’expressió al seu país.

Meriem Benaziza, de l’Associació algeriana dels desapareguts, amb seu a París, va il·lustrar amb casos concrets la impunitat existent amb relació als desapareguts a Algèria. Un altre algerià, Mohamed Smaïn, de la Lliga algeriana de defensa dels drets humans, va lamentar la soledat en la qual es troben els activistes magribins. Segons ell, aquesta soledat es produeix, d’una banda, per la falta de projecció mediàtica d’aquesta qüestió a Europa i això comporta un feble suport per part de la societat civil europea. D’altra banda, per l’actitud dels dirigents polítics europeus que solen eludir aquest tema en els seus contactes amb els dirigents magribins.

El posterior debat va ser molt útil a l’hora de teixir contactes entre els representants de les dues ribes de la Mediterrània. La Fundació CIDOB espera que això pugui donar com a resultat una major implicació catalana, per part de les ONG i també de les administracions públiques, en la defensa dels drets humans al Magrib.

---