Programa Europa - [12/07/2007]

“L’acord aconseguit per Merkel, gairebé un miracle, pot dur-nos a una Europa millor”

Jan Zielonka, catedràtic de Política Europea de l’Oxford University, va afirmar que l’acord assolit a la Cimera de caps d’Estat de la Unió Europea per la canceller alemanya Angela Merkel “és gairebé un miracle i pot dur-nos a una Europa millor”. Zielonka va realitzar aquestes declaracions en un conferència, organitzada pel Programa Europa de la Fundació CIDOB i la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat, en què es va valorar el període de lapresidència alemanya de la UE que va acabar el proppassat 30 de juny. L’acte fou presentat per Anna Terrón, de la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat.

Malgrat que el “no” francès i holandès a l’aprovació de la Constitució Europea presagiava el pitjor, per a Zielonka, Angela Merkel i la presidència alemanya van obtenir resultats més enllà de totes les expectatives, contràriament al que sol ocórrer amb les presidències dels grans països, i en especial amb les alemanyes.

Per aquest motiu, per a l’acadèmic polonès, el bloqueig institucional, en aquest sentit, està en vies de solució. Però Zielonka es va mostrar encara més optimista, ja que va apuntar que el nou tractat “ajudarà la UE a afrontar els problemes (…) de la immigració, el canvi climàtic, l’energia, els sistemes de pensions, l’educació; ja que aquests són els reptes del moment”.

Per contextualitzar les reformes institucionals, Zielonka va recordar que esdeveniments externs com la caiguda del mur de Berlín o els atacs terroristes a gran escala havien causat majors efectes en la integració europea que les successives reformes. El catedràtic polonès també va esmentar que la inexperiència diplomàtica i el poc entusiasme europeista del seu país no havien aïllat els germans Kaczynski. “Tots els partits polonesos van donar suport al seu Govern, fins i tot els comunistes, que inicialment els havien criticat. Això es deriva del temor de l’opinió pública a canviar una UE per una altra, reemplaçant Moscou per Brussel·les”.

Zielonka va subratllar que els ciutadans estan perplexos davant una entitat, la finalitat política de la qual no està clarament identificada. La resposta de figures com Joschka Fischer o Guy Verhofstadt assenyala com a objectiu final la creació d’una federació europea. No obstant això, l’acadèmic polonès sospita que ens apropem al contrari: “un imperi neomedieval, cada vegada més divers i desigual, amb estructures variables d’integració i una creixent diferenciació institucional. Mentre Noruega i Islàndia, que no són membres, formen part de la zona Schengen, altres Estats Membres, com Irlanda o Eslovènia, no en formen part”.

Segons Zielonka, Europa està condemnada a ampliar-se cada vegada més enllà, perquè aquesta és l’única manera d’estabilitzar les seves fronteres. “Quan la situació geopolítica empitjori, serà impossible negar-se a l’adhesió turca o retirar-se dels Balcans sense integrar-los”.

Zielonka també va constatar que “no es pot pensar en una UE que davant de problemes globals com el canvi climàtic actuï com una potència del segle XIX”. Per al catedràtic polonès, no té sentit buscar els símbols i estructures d’un Estat per a quelcom que, de tota manera, mai no ho serà.

Més tard, en un debat obert, els participants van assenyalar la importància que encara té la càrrega de la història, com va demostrar en part l’actitud polonesa cap a Alemanya. Anna Terrón, de la Secretaria per a la UE de la Generalitat, va assenyalar que la democràcia en l’àmbit europeu peca de moltes de les dificultats que comporten les democràcies nacionals, com la dependència de fons públics de moltes ONG, sense que això serveixi per qüestionar la seva pròpia estructura democràtica de manera permanent.

Zielonka, en la seva resposta final, va reconèixer que en temes com la protecció dels drets fonamentals la intervenció de les institucions europees pot i ha de ser encara ser molt més gran. “Hem creat un imperi, i els nostres veïns no temen aquesta potència creixent, no intenten fer-nos contrapès, no intenten dissuadir-nos i moltes vegades volen unir-se a nosaltres”. Per a l’acadèmic polonès, si aquesta no és la història d’un èxit, què és?

---