Programa Àsia - [10.04.2008]

Els nous emprenedors d’Europa

La Fundació CIDOB, en col·laboració amb Casa Àsia i la Universitat Autònoma de Barcelona, va organitzar un seminari internacional en el qual es va posar de manifest tant el valuós actiu econòmic que representa l’empresariat immigrant asiàtic com les dificultats que comporta la seva inserció dins del teixit econòmic i social de països com Espanya, Portugal, França, Itàlia i Grècia.

Una de les característiques que presenten els estrangers que provenen de països com la Xina, Pakistan o l’Índia és precisament la seva gran iniciativa emprenedora, que converteix aquestes persones en importants generadors d’ocupació i agents econòmics, alhora que competidors dels empresaris tradicionals, amb risc que els primers es percebin com una amenaça i es creïn visions estereotipades entorn d’ells.

Des de la taula inaugural es va constatar l’interès públic pel tema. El director general de Casa Àsia, Jesús Sanz, va manifestar la intenció de portar a terme estudis sobre empresariat asiàtic tant des de la institució que dirigeix com, a escala internacional, des de MedAsia, xarxa mediterrània de centres i experts sobre Àsia. Per la seva part, el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, va subratllar la importància de facilitar accés als serveis públics i evitar l’aïllament dels immigrants, garantint el compliment de drets i deures. En una referència concreta a l’empresariat xinès, va destacar la seva importància qualitativa en les ciutats, pel seu paper econòmic, i la lleialtat institucional que mostra en la seva voluntat de complir amb les normatives. Va emfatitzar, a més, que l’element transnacional de les comunitats immigrades s’ha de tenir en compte, ja que constitueix un potent vincle amb els seus països d’origen. En aquest sentit, Roser Clavell, secretària d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, va destacar el paper de Catalunya com a porta sud d’Europa i la importància de països asiàtics com Japó, Corea del Sud, Xina o l’Índia per a la Generalitat, que posarà en marxa les capacitats en política exterior que ofereix el nou Estatut.

Inaugurat ja el seminari, es va examinar de quina manera l’empresariat asiàtic utilitza les seves xarxes transnacionals per aconseguir capital, informació i mà d’obra. Es tracta de suports essencials per a l’establiment de negocis, als quals les segones generacions (amb capacitats biculturals) sumen un millor aprofitament dels recursos locals i possibilitats d’establir aliances amb empresaris autòctons (per exemple amb l’establiment d’assessories per a la inversió i el comerç amb Àsia). Es va analitzar també el paper de la dona empresària asiàtica, especialment important en el cas de la comunitat xinesa, que, de vegades, recorre a la transnacionalització del treball reproductiu (enviament dels fills a la Xina fins al començament de l’educació primària) per afavorir la trajectòria professional de la mare.

L’empresariat xinès va centrar bona part dels debats i ponències. Amb una perspectiva comparada, es va poder constatar que la iniciativa empresarial és, en certa mesura, una forma d’adaptació econòmica i social. Així, la creació d’agències immobiliàries o de préstecs respon en alguns casos a la dificultat de rebre aquests serveis des d’empreses autòctones. D’altra banda, el suposat hermetisme de la comunitat xinesa va aparèixer més aviat com un estigma social construït a partir de les dificultats de comunicació lingüística amb les primeres generacions d’immigrants. Amb una composició de gènere molt equilibrada que prioritza l’establiment de negocis familiars, casos com el de Milà, a Itàlia, semblen indicar que a l’Europa continental no s’estan creant guetos com els que existeixen als Estats Units. En aquesta banda de l’Atlàntic, és més habitual l’aparició d’àrees de concentració funcional (i laboral) en llocs on no resideix necessàriament la comunitat immigrant. Es va detectar també que la inversió en destí és una estratègia que la comunitat xinesa anteposa a la d’enviar remeses al país d’origen.

També l’estudi de les activitats econòmiques de les comunitats immigrades des d’Àsia Meridional va ocupar bona part dels interessos del seminari. Especialment significatius són, en aquest àmbit, els sindhis, provinents del Pakistan o l’Índia. Aquests constitueixen un clar exemple de l’empresari global; és paradigmàtic a Espanya el cas de Ramchad Bhavnani, que –establert a Tenerife– és l’empresari asiàtic de més èxit, ja que va iniciar la seva activitat amb una empresa familiar i es va anar capitalitzant fins esdevenir el segon principal accionista de Bankinter. D’altra banda, l’estudi de l’empresariat provinent d’Àsia Meridional va posar de manifest la conveniència de prestar més atenció a les innovadores estratègies socials i econòmiques que desenvolupen aquestes comunitats. Encara que aquestes innovacions corren el risc d’aparèixer com una amenaça, es va posar de manifest que també tenen un important potencial comercial, urbanístic i de creació de llocs de treball.

El seminari, que va tancar la investigació que sobre aquest tema ha dut a terme la Xarxa d’Investigació sobre Comunitats Asiàtiques a Espanya (RICAE-CIDOB), va comptar a més amb la participació de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va animar i oferir el seu suport als investigadors perquè aprofundeixin en l’estudi dels múltiples components econòmics de les migracions, tant des del punt de vista dels països de destí, prestant atenció a les possibilitats per al desenvolupament empresarial i la integració de l’empresariat immigrant en les associacions locals, com des del punt de vista dels països d’origen, estudiant per exemple la relació entre l’enviament de remeses i el desenvolupament.