Fundació CIDOB - [03/07/2008]
El ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació, Miguel Ángel Moratinos, va anunciar la celebració d’una cimera bilateral amb els països de l’Àfrica Occidental en la presentació de l’Anuari Internacional CIDOB 2008, que dedica aquest any un monogràfic especial a Nigèria. L’acte es va celebrar a la Cambra de Comerç de Barcelona i va comptar a més amb la presència del ministre d’Energia de Nigèria, Odein Ajumogobia, i del president de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), Mohammad Ibn Chambas.
El titular d’Afers Exteriors va reflexionar sobre les relacions entre Espanya i Nigèria, centrades gairebé exclusivament en el sector energètic. Va destacar que el país africà representava “una excepció en l’absència de política espanyola envers Àfrica fins a la passada legislatura, en què es va desplegar un major activisme i compromís”. En aquest sentit, va valorar la relació amb Nigèria com a “plataforma des de la qual s’ha de comprendre i potenciar la relació amb Àfrica”, en especial, a la regió de la qual Nigèria és el líder, l’Àfrica Occidental, que té una gran importància estratègica per a Espanya. El ministre va valorar positivament la situació de Nigèria, que va definir com “un país democràtic, que ha aconseguit créixer econòmicament amb respecte per a l’Estat de dret”.
El ministre d’Energia de Nigèria, Ajumogobia, va vincular l’augment en el preu del petroli i el gas amb l’augment de la demanda i el mal funcionament dels mercats. Va demanar una major transparència i més inversió en la producció atès que, per a Nigèria, la volatilitat en els preus és un factor que desestabilitza la seva economia. Va defensar la reforma del sector energètic al seu país, perquè aquest serveixi com a catalitzador del desenvolupament social i econòmic i el lideratge nigerià a l’Àfrica Occidental.
Moratinos va enumerar els èxits de la nova política espanyola envers Àfrica, amb l’obertura de sis noves ambaixades i oficines de cooperació i l’augment en despesa de cooperació de 150 a gairebé 1.000 milions d’euros. Va anunciar més recursos per al nou Pla Àfrica 2009-2012 i el Pla Director de Cooperació. Va defensar els nous programes d’ajuda contra el canvi climàtic i de seguretat alimentària com a exemples d’una política que va més enllà de les declaracions, per, va dir, “canviar la realitat de manera que els africans visquin en un món millor”. Va defensar un model de responsabilitat compartida per afrontar la gestió dels fluxos migratoris des del respecte als drets humans. Va justificar el rebuig de l’aprovació de la Directiva de Retorn de la Unió Europea a un error de percepció, ja que la considera un avanç en la protecció dels drets humans.
El president de la CEDEAO, Chambas, va elogiar el paper d’Espanya i la política de Zapatero cap a l’Àfrica Occidental, i va destacar la intensificació de les relacions amb Nigèria, pilar i exemple de consolidació democràtica a la regió. Moratinos va destacar la tasca de la CEDEAO en la integració regional i l’estabilització i a la qual Espanya ajuda amb 10 milions d’euros en programes de desenvolupament i immigració. El ministre va considerar que “els mateixos africans són capaços de resoldre els seus problemes sense la intervenció estrangera i ser protagonistes del seu propi destí” i va circumscriure el paper d’Espanya i Europa al d’ajudar i donar suport. Va afirmar que el món ha deixat de ser eurocèntric i les decisions es prenen entre tots. Va anunciar la celebració d’una cimera bilateral entre Espanya i els països de l’Àfrica Occidental per parlar de temes de seguretat, desenvolupament, energia i infraestructures. El ministre va destacar la importància de la nova política africana d’Espanya, que va definir, citant a Zapatero, com una política amb els africans després de les polítiques a i per a Àfrica de les èpoques colonials i postcolonials. Va subratllar la necessitat que la política d’immigració no estigui basada únicament en els mètodes policíacs sinó que s’havia de “comprendre i escoltar les autoritats i ciutadans africans”. Les prioritats espanyoles van quedar recollides en el document Pla Àfrica, elaborat el 2006, que va ser ben rebut, segons les seves paraules, entre els països africans i va recordar l’emoció que li va produir ser el primer representant europeu que va intervenir en la reunió de ministres de la Unió Africana a Addis Abeba el gener passat.