27-28 novembre de 2008

Aquestes jornades són la continuïtat de les organitzades a Lisboa el mes de març de 2007 amb el títol “As autoridades tradicionais em África. Um univers em mudança”, fruit de la col·laboració universitària entre investigadors sobre societats africanes del Centre de Estudos Africanos de l’ISCTE (Institut Superior das Ciências do Trabalho e a Empresa) de Lisboa, i ARDA (Agrupament per a la Recerca i Docència d’Àfrica) de les universitats de Barcelona i Lleida. Aquesta segona edició compta amb el suport i col·laboració del Programa Desenvolupament de la Fundació CIDOB, que amb aquest seminari obre una nova línia de treball centrada en l’estudi de l’Àfrica Subsahariana.

Si durant les primeres jornades es va emfatitzar la diversitat i el dinamisme dels actors habitualment catalogats amb la paraula “tradicional”, en aquesta ocasió volem centrar-nos en la paraula parlada, com a magatzem de recursos per a la negociació política. Volem discutir si això que anomenem “tradició”, normalment per contraposar-ho a –o diferenciar-ho de– les institucions de l’Estat, té un corpus d’estratègies i coneixements propis que el converteixen en una entitat explicable per si mateixa, potser amb capacitat d’actuar en paral·lel a l’Estat.

El subtítol de “processos de reconciliació postbèl•lica” pretén diferenciar la reflexió de l’acostament legalista més habitual: aquell que intenta acabar les guerres a través d’un pacte escrit entre dos adversaris, els quals la comunitat internacional reconeix com a interlocutors vàlids de la societat en què es produeix el conflicte armat. Si baixem a l’arena dels casos concrets, podem dir que el nostre interès no es troba tant, per exemple, en les evolucions de les negociacions celebrades a Roma entre el Frelimo i la Renamo, que van posar fi a la guerra a Moçambic, sinó com la gran majoria de la població víctima de la guerra es va preparar per a la pau. En el cas de Moçambic, es van preparar rituals per tornar a inserir a la societat tant els combatents que tornaven de la guerra, com les dones raptades que tornaven amb fills nascuts d’una relació forçada. Si ens desplacem a l’altra punta del continent, podem dir que en el cas del conflicte a la regió de Casamance ens interessa més la incidència social de les diferents autoritats tradicionals que les declaracions del Govern senegalès o els manifestos de la guerrilla independentista.

En definitiva, per apropar-nos a les complexitats dels processos de reconciliació que estan en marxa en les societats africanes contemporànies, tan important és conèixer de quina manera els conflictes polítics són definits i establerts en l’alta política protagonitzada pels estats i la comunitat internacional, com conèixer de quina manera la majoria de la població afectada recapacita sobre la causa dels conflictes i actua per a la seva possible solució. Aquesta última part és, amb diferència, la que més desconeixem, i per això ens ha semblat oportú dedicar-li aquestes jornades.

Per a més informació:

Descarregar tot el programa  (pdf 48kB)