18 i 19 de septembre 2008

Les innovacions tecnològiques i la mundialització han contribuït a transformar les pràctiques culturals. Les fronteres que delimiten l’àmbit del fet cultural –àmbit extensiu, polèmic i ambigu– dels altres sectors de l’activitat humana –el treball, la política, l’art– es desplacen. Les múltiples formes de comunicació, interacció i de mediació que coexisteixen en les nostres societats estructuren un espai públic en extensió, configurat per pràctiques culturals diverses. Per a alguns, aquest espai públic unifica i banalitza els comportaments personals; per d’altres, al contrari, la seva extensió causada per fenòmens transculturals obre nous desafiaments, noves possibilitats de plenitud i intercanvis.

L’exigència de diversitat cultural comporta sovint una major segregació i diferenciació. Aquests efectes inesperats estan relacionats amb la dimensió d’antagonisme en la relació, Nosaltres i Ells. No obstant això, una de les funcions de la cultura, en el seu sentit més ampli, com a manera de ser, de fer, de sentir i de dir, és configurar les relacions entre individus, els grups per construir sentit comú.

Ens proposem qüestionar el procés de comunicació en la seva funció de la mediació i la seva capacitat de generar un imaginari comú i un sentiment de pertinença. Com es poden obrir perspectives que donen a les pràctiques culturals, en la seva diversitat i amb la implicació de tots, els mitjans per participar en un projecte de societat, construir vincles socials i reforçar les dinàmiques interculturals?

Per a més informació:

Descarregar tot el programa  (pdf 43kB)